LA ROSA DE CARACAS.
Sabeu que a Caracas hi ha la Rosa. Aprofitant que una delegació del PCC anava al 12è congrés del PCV li vàrem fer una visita que pretenia tenir una doble motivació... per una part lliurar-li el nou carnet del partit, i per tant hi va haver un moment d’intensitat històrica... si històrica! Pel que és i pel que ha estat ella i la seva vida dedicada al compromís polític amb la república, la justícia, la pau i el socialisme; d’altra banda fer-li una visita lúdica, fer-li companyia parlant en català, parlant de Catalunya també, tot i que ella mostra en tota la tarda una perspectiva universal que fa palès a qui l’escolta una manera de fer universal i oberta!Ara doncs permeteu-me fer-vos partícips d’aquesta tarda entranyable.
Caracas és una ciutat entranyable, amb màgia... he sentit opinions que van en altra sentit i he volgut esbrinar d’on em venia a mi aquesta diferent percepció... per posar nom a aquesta màgia me n’he adonat que té a veure amb la gent que hi habita... vaig estar allotjada a casa d’uns amics, ella catalana, ell veneçolà, eren moltes i variades les persones que hi eren acollides durant el dia i la nit! Fos per demanar aigua fresca i ajudar en alguna tasca domèstica –com tirar la brossa- fos per fer tertúlia a la tarda i fins altes hores de la matinada! –si pensem amb les sis hores que hi ha de diferència de vegades pensava en posar-me a dormir que potser els meus fills s’aixecaven...- si pujaves a “la camioneta” t’orientava el conductor i les persones assegudes, si anaves a un comerç t’ajudaven amb les monedes... tants zeros ens feien difícil calcular amb bolívars... i si! Aquesta també és una mirada de la Caracas que ens havien explicat, de la delinqüència i el caos, de la brutícia i la inseguretat... i ara ve el millor:La Rosa de Caracas
La Rosa viu al barri de Chacao hi vàrem arribar després de donar unes quantes voltes amb el taxi –a la delegació li
costava agafar el metro...- de tota manera el preu de la carrera es pacta en el moment de pujar, per tant la cerca de l’indret no ens feia témer per l’increment d’uns milers de bolívars... ella ens baixà a cercar a peu de l’escala doncs sembla que l’ascensor fa també la festa del diumenge... una reixa i una porta de fusta ens donen accés a un habitatge presidit per la lluminositat d’una terrassa àmplia, una part coberta i l’altra no... ens varen acompanyar tota la tarda els ocells de colors i els seus cants, ella els posa aigua i menjar per que la visitin sovint, a ella no li agrada veure engabiats els ocells i d’aquesta manera aconsegueix la seva companyia mantenint ells la seva llibertat... cal que us expliqui per què li agrada compartir amb els ocells la seva llibertat? 
El Marià li va fer present del carnet i el que havia quedat de la pèrdua i robatori de la maleta... i la Rosa ens va obsequiar de la seva presència i d’un dinar a l’estil Veneçuela, regat també amb Rom de la terra...
Una tarda amb l’intercanvi de paraules, paraules plenes de sentiments universals, d’una i altra banda de l’Atlàntic; així doncs ens va parlar de la república, de la guerra i de l’exili, de les seves vivències, de la seva activitat comunista, de la seva vida amb el primer i el segon marit; primer
la filla i després els dos fills. La lluita armada del
seu home que periòdicament ha de canviar de nom, que no de personalitat... la persona és la que lluita per un món millor, ara és ella la que gaudeix de la República Bolivariana, amb contradiccions i sotragades desencadenades per la dreta feixista i rància, amb un model polític i social alternatiu a la democràcia representativa i imperialista, responsable de la pobresa i la exclusió paral·lela a l’opulència i riquesa d’uns pocs... parteix de la democràcia participativa i
corresponsable per tal d’assegurar la redistribució del poder, la justícia social i la consecució d’u
na societat d’iguals en termes de drets i deures; amb establiment d’un règimeconòmic solidari i sostenible, centrat en la funció social de l’economia i en el paper de l’Estat com regulador.
Amb aquestes perspectives polítiques i socials vivim una tarda amb la Rosa, la Rosa que presideix el seu jardí, amb geranis florits -que ja no veiem als balcons de Barcelona- amb una figuera que fa fruits tres cops l’any i el brogit i cant dels ocells que venen i van...
Gràcies Rosa per aquesta tarda intensa i entranyable, que ens parla d’una Caracas que m’ha agradat de percebre, d’una Caracas que valora aquest canvi social construït de manera coral entre el poder establert i la ciutadania, aquesta
ciutadania viva que fa de la Caracas caòtica una Caracas entranyable i amb màgia... per tant, i per concloure, aquesta Caracas que he viscut ha estat gràcies a les persones amb les que he conviscut, aquelles a les que he posat nom i aquelles que han estat anònimes, la gent del carrer, ben o mal vestida, oferint o demanant... totes estan construint aquesta Veneçuela revolucionària, pacífica, socialista i antiimperialista!
posted by barnachunga @ 7:36 p. m.
